1. L’escalador viu en comunió amb la natura. Forma part inextricable d’aquesta.

2. El resultat de la seva escala no és l’objectiu. El seu objectiu és l’acte.

3. Amb les seves escalades obté el coneixement directe de l’experiència.

4. Escala com viu... viu com escala, en un sublim cercle virtuós.

5. La poesia es troba en qualsevol escenari possible ; escalar, córrer, pensar, conversar ...

6. L’escalador poeta transcendeix el món tal com el coneixem, nega el paradigma establert per a situar-se en un nou escenari que potencií les seves “qualitats humanes “

7. Si no pot resoldre una pas, accepta el repte. Quan troba la simbiòtica amb la roca, experimenta el goig. Quan cau, riu. Quan encadena, celebra la comunió amb la via/vida.

8. Per a l’escalador poeta, l’escalada és un camí de descoberta, un camí cap al coneixement.

9. Aquest escalador ha sublimat la competició en cooperació, el control en entrega, l’esport en joc,

10. Aquest escalador es fon amb la naturalesa sabent que sempre ha esta això...pura naturalesa.